Infern permanent
Em sent com una bruixa que la cremen a sa plaça mentre van diguent:
Sa puta bruixa se pensava que fer màgia no pot ser dolent.
És com un càstig per provar d’obrir ses portes com un ca impacient
és sa tortura més antiga i més moderna que ha inventat sa gent.
Quina gràcia pot tenir es torment?
ja ho sé, es mal que tenen altres fa que pensin que jo estic molt bé…
Un cuc, pedres de terra i un taüt mig enterrat amb s'humitat del camp
ha funcionat som immortal com ses llegendes que sempre he escoltat.
Som una bruixa sense vida amb molt més vida ara que ha acabat
és un miracle i no m'importa si en Walt Disney ja ho havia emprat.
Quina gràcia pot tenir s'espant?
ja ho sé, es mal que tenen altres, fa que pensi ho estic fent molt bé…
Prepareu 1000 fogueres i tians d’oli calent
que amb jo viureu un infern permanent.
Em calent amb s'aura que m’envolta fruit des nervis d’estar malament
ara que puc volar m’he interessat per sa rosa des vents.
Si bufes em veuràs creuant el cel amb foc incandescent
cauré damunt ses cases com tempesta d’amor violent.
Quina gràcia pot tenir es torment?
ja ho sé, es mal que tenen altres fa que pensin que jo estic molt bé…
Prepareu 1000 fogueres i tians d’oli calent
que amb jo viureu un infern permanent.
Ses cendres agraden i els turistes per venir paguen molt.
És gràcies a jo que ara passegen perquè creuen el que cont.
Es temps m'ha fet estàtua casi eterna d’una vila que vaig destruir
tothom es pensa que fa segles que no hi som i açò ho fa divertit.
Quan quedis a les fosques em veuràs en es peus des teu llit
l’únic que ens separa és sa distància entre es terror i un crit.
Quina gràcia pot tenir estar ferit?
resumint, es mal que tenen altres fa que pensi que res té sentit.
Writer/s: Llure Marquès
