Ingràvid
"Prou!", va dir "prou!" de lamentar-se prou,
just al fons del pou hi ha un camí nou
que s'endinsa cap a l'horitzó,
on s'esvaeix la por.
Va ser nàufrag d'"Ìtaques" perdudes,
domador de la fera ferotge,
va posar en valor la seva vida
quan la va arriscar just per saltar.
Per fi va trencar el rosari del "patir"
i l'armadura que el feia petit,
i anà cap al final del trampolí
atret per l'infinit.
I és que avui s'absol totes les culpes,
totes les pors i les condemnes,
s'escoltà de nou la seva crida
i en sentir l'impuls... va saltar.
I va ser l'au quan s'allibera,
desplega l'ànima sencera
ingràvid com el vent.
I va ser el crit d'una conquesta,
ballant descalç en la tempesta
ingràvid com el vent.
I notava en avançar,
més lleuger el "caminar";
i sentia a dins del pit
una llum que brilla...
