Inkululeko
El teu parent, el més primitiu, que menja plàtans, sigui hivern o estiu.
Saltant pels arbres, de branca en branca, és tant àgil que mai s’entrebanca.
Amb ratlles de tigre i colors de vaca, no té ni espines, ni plomes, ni escates.
Quan vagis pel carrer, vigila al creuar, trepitja-li el llom i res no et passarà.
Inkululeko, inkululeko, inkululeko, inkululeko.
Inkululeko, inkululeko, inkululeko, inkululeko.
És aquell animal tant gran, amb una cua al darrera i una al davant.
Si hi ha un incendi preocupa-te’n poc, quan ell arribi, s’apagarà el foc.
Inkululeko, inkululeko, inkululeko, inkululeko.
Porta plomes com un gall, no vola, però corra més que un cavall.
Pon uns ous que són molt grans, si en féssim truites serien gegants.
Inkululeko, inkululeko, inkululeko, inkululeko.
Inkululeko, inkululeko, inkululeko, inkululeko.
Des dels inicis que ens acompanya, té el coll molt llarg i al cap dues banyes.
És tant alta que ningú l’aixafa, és la belluga la nostre girafa.
Inkululeko, inkululeko, inkululeko, inkululeko.
Inkululeko, inkululeko, inkululeko, inkululeko.
