Insomni
Nits llargues d’insomni
calaixos de vells records.
Aquest vent que bufa fora
cotxes que no van enlloc.
Cigarretes que s’acaben,
desitjos insatisfets
aquests veins insuportables
tan sols un diumenge més.
Un gat travessa la taulada,
l'ascensor pare al sisè,
un fanal ara s'apaga,
honestos proposits per demà.
Carrers vells solitaris.
cantonades fosques amb balcons,
amants ardents a les portalades
escalfen el fred formigó.
llibertat condicional pels pobres
(la sirena els desvetllarà)
absurda condena acceptada
ironia pels humans.
Writer/s: Domènec Pàmies, Joan Pàmies
