Intro
Són les 7 del matí, toca anar a currar
passejant en negre nit fins arribar al lloc de treball,
no estic fart, no estic cansat,
arribo a la porta, em fico a fumar,
són i mitja toca fitxar,
el moderno del meu cap ha posat l'empremta digital.
Quina manera de fallar germà,
entro tard, la màquina no para de pitar,
impostor, ningú sospita,
No sé on sóc, no entenc res,
no m'han ensenyat a dissimular.
Busco un despatx, preguntó al ras,
és cap allà, no et farà ni cas.
Pico a la porta, em deixa entrar,
tinc la 9 mil·límetres a la mà
Bon dia.
Sóc del sindicat, no ens tornaràs a fer més mal,
jornada de 12 hores no és abusar,
és perpetrar el somni esclavista de l'alta societat,
sonen 3 trets.
L’impresentable no guanyarà mai més.
