Invisibles
Carrers obscurs,
vull escapar
d’aquelles mans que no em deixen avançar.
I no escoltar
totes les veus
que ressonen dintre del meu cap.
La soledat
al meu voltant,
ser invisible al caminar.
La seua fam
ja s’ha saciat,
però aquest no és el meu final.
No!
No és el meu final.
La vida triarà
el nostre desenllaç,
sé que ens trobarà,
sé que et trobarà.
I convertir
tot aquest mal
en un escut que em faça oblidar.
I sé que el temps
em servirà
per construir la meua llibertat.
I demostrar
què sóc capaç
d’escapar d’un carrer sense final,
Sentir la llum i el respirar,
saltar al buit aprendre a volar.
Hi ha una bala a la recàmera amb el teu nom.
Comença el compte per obrir foc.
El Karma ja ha apuntat,
ja no pots escapar,
el gatell ha disparat.
No!
No és el meu final.
La vida triarà
el nostre desenllaç,
sé que ens trobarà
sé que et trobarà.
