IV Pals
Diuen no parlis, sigues correcte
Vigila els teus bonics bitllets verds que els pots perdre
Per fer cash en la vida has de ser neutre
Però després la dignitat on és? Se'n va a la merda!
Mira això és rap, no esperis eufemismes
Les coses clares sempre sobre el ritme
Les multis concentrant el poder ens asfixien
El capitalisme porta la destrucció dintre
Vinga, la merda dels de dalt no me la crec
Pots aconseguir tot el que vulguis... No és cert!
Només hi ha una veritat que reconec,
La meva mare la persona més forta que conec,
És cert, fins tard jugant a dards a la diana,
Amb fotografies d'amancio, trump i ganes
De cremar un sistema, que crema i ens arranca,
Les ganes de viure i conviure de forma sana.
La vida passa ràpid jo sense adaptar-me als canvis,
Que passi més lent encara no ho he vist
Preguntes de matinada als meus avis,
Esperant que per fi m'arribi un avís,
Vis a vis, el meu interior cada cop més gris,
Em demanen que vagi recte siguenT un alfil
Problemes irrellevants em fan estar trist,
Quan l'avi amb 20 lluitava a la guerra civil
Si no he tastat el fang d'una trinxera,
I no he vist caure morts al costat tots els amics,
lo més a prop que he estat d'una guerra
és quan m'han fotut 4 pals la guàrdia civil
I només dic que perquè valgui la pena viure,
Necessito tranquils visquin els que el costat tinc
I no ens preocupem per coses que fan riure
sense recordar tots els que abans han patit
PERÒ hi ha una cosa que dins crema, és com veure,
Que trepitgen tot el que han aconseguit
Dic no podran reescriure la història,
Si de memòria ens omplim el pit,
Perquè sí que veig l'ocell dins de la gàbia,
Però les ales, comencen a sortir,
Les bengales s'encendran plenes de ràbia,
I la victòria i la glòria no es perdran pas en l'obit
Perquè sí que els guanyadors escriuen la història
Però els perdedors no obliden que han perdut,
Com aspencat la clau que canviarà la trajectòria,
és l'espurna que veig dins els teus ulls
Perquè en el moment que prenguem tots consciència
Col·lectivament podrem canviar aquest món tan obscur,
Fins que no ho fem rebrem l'herència
De models filo-feixistes, espoliadors absoluts,
No em diguis que és absurd, buscar la veritat
Innocents perduts privats de llibertat
El món és cru, però mai és tard
per demanar una plaça per Jordi Cuixart
No posicionar-se en política vivint en societat
És com viure sense cap
La no alineació cau cap a un costat
És on el dèbil surt malparat
Writer/s: ARTI, No Rules
