Ja no volen
Observo desde lluny en silenci
Les runes que han quedat pel mig
I et faig senyals de fum perquè entenguis
Que això ja no té cap sentit.
Alto el foc a la guerra que ens ha ferit.
Sols ha aconseguit
que ens quedem sense bales.
Dos ocells que han volat massa a prop del Sol
I per inconscients s'han cremat les ales.
I ara ja no volen…
Ens hem acostumat a amagar-nos
Entre les mentides i els crits
I em fan mal les esquerdes
Que cada anem obrint (i obrint…).
Apostant, subhastant, hipotecant
En un joc covard
que ningú mai no guanya
Dos estranys reflectits en un mirall
Que van de la mà
Però ja no s’acompanyen.
I ara ja no volen…
