Jo dic
Compto els segons que ens queden
i com la neu sota el sol que desfà
com tantes mans que
ràpid se’n van
compto milers d’estrelles,
com un rellotge de sorra gegant,
que van rajant,
mirant un paisatge de sang.
Homes que busquen la felicitat
que matarien per paper pintat
nens a qui han fet créixer,
massa aviat.
Per la mateixa moneda
jo dic, el meu temps és or.
Tu fes el que vulguis
però el meu és tresor.
Jo dic, el meu temps és or,
tu fes el que vulguis
però viuràs un cop.
A trossos la tristesa,
uns primers passos
amb la por al cap
que ara ens crema
la puta infantesa.
