Jo plorava
Ara que he entès que molt et necessito,
que res pot ser més gran que tot allò que em dones,
he valorat com és la vida al teu costat… cada dia,
i ara que lluites per curar-te, me n’adono de com t’estimo.
Jo plorava, t’abraçava,
eres tu la llum del sol que m’escalfava.
Tu m’omplies d’esperança,
amb el teu somriure tot ho il·luminaves.
Mai et cansaves de lluitar per la vida
i sabia que tu ho aconseguiries.
Jo t’estimo, jo t’estimo, jo t’estimo…
Donarem la volta al món per celebrar que avui ets viva.
Perquè un amor tan gran no té ni pàtria ni bandera.
Deixarem que el vent dibuixi aquest camí ple d’esperança.
Serem nàufrags del destí, ara que guanyes la batalla.
Ja no podré mai deixar-te anar,
no vull separar-me mai més de tu.
Digue’m què faig si tu no ets aquí.
Et necessito com l’aire que respiro.
Jo plorava, t’abraçava,
eres tu la llum del sol que m’escalfava.
Tu m’omplies d’esperança,
amb el teu somriure tot ho il·luminaves.
Mai et cansaves de lluitar per la vida
i sabia que tu ho aconseguiries.
Jo t’estimo, jo t’estimo, jo t’estimo…
I si em preguntes… demanaria tenir-te a prop per sempre.
Jo voldria fer-me vell al teu costat, vida meva.
Jo plorava, t’abraçava,
eres tu la llum del sol que m’escalfava.
Tu m’omplies d’esperança,
amb el teu somriure tot ho il·luminaves.
Mai et cansaves de lluitar per la vida
i sabia que tu ho aconseguiries.
Jo t’estimo, jo t’estimo, jo t’estimo…
Writer/s: Magan/ Padilla/ Delgado/ Martínez
