Jo, Enric, rei d’Anglaterra
“ Jo, Enric, rei d’Anglaterra i senyor de la Gran Bretanya i encara del Principat de Gal·les i de Cornualla i d’Irlanda, notifico a tothom i generalment a emperadors, reis, ducs, comtes i marquesos, prínceps, nobles cavallers i gentilshomes que han estades celebrades festes en aquests meus regnes i que havent vingut cavallers a fer armes a tota ultrança cal que honor sia dada a aquell que millor ho haurà fet. Per això ordeno, mano i sentencio donar la mundana glòria, honor i fama al virtuós cavaller, Tirant lo Blanc, fet cavaller per la meva pròpia mà. Que sigui publicat als quatre vents que és el millor dels cavallers i encara mano que sigui pujat sobre un gran cavall blanc, com el gloriós cavaller monsenyor Sant Jordi i que sien celebrades festes que durin quinze dies. I perquè tothom conegui la veritat d’aquests afers he signat aquesta carta amb tinta vermella i l’he segellada amb el meu segell. Jo. El rei Enric. “
Tal com havia promès en rebre l’ordre de cavalleria, Tirant lo Blanc estava sempre disposat a acudir en defensa de la llei i de la justícia fon on fos que les veiés atropellades. Per això la seva fama es va escampar per tot el món i escaient-se a Sicília va ser pregat per l’emperador de Constantinoble que el volgués anar a ajudar car els Turcs no solament li havien pres la major part de les seves terres sinó que li havien mort el seu únic fill.
Tirant lo Blanc va accedir noblement i el rei de Sicília va donar ordres que aparellessin onze galeres.
Writer/s: Núria Albó, Antoni Ros-Marbà
