Judes
Sense alegries ni penes,
ni sang a les venes,
ni pàtria, ni llar.
Sense veritats ni mentides,
notant com la vida
passa pel davant.
Per aprofitar el nou dia s'ha llevat quan el sol tot just sortia.
Ha donat gràcies al món, ha saludat les veïnes i ha dit les oracions.
I baixa amb la bicicleta pel carrer principal sota un sol de primavera
i cadascun dels vianants, en veure'l baixar de pressa, el saluda amb la mà,
mentre brillen i ens enceguen els seus mil rínxols daurats.
Ell va omplint de petons i de flors i d'amor l'aire net que respires
i el meu cor, corromput pel rencor, ha desitjat mil cops que haguessis de viure
sense alegries ni penes,
ni sang a les venes,
ni pàtria, ni llar.
Sense veritats ni mentides,
notant com la vida
passa pel davant.
El millor home recita cançons i lliçons de l'amor per la vida
que diuen "si sou bons minyons el destí us obsequia amb fortuna i amor".
Després jeu i s'admira de tot el que mira de tot el que veu.
Té els ulls plens de compassió i el pas ferm de qui confia poder fer-ho tot.
I el viure tan ple d'alegria li ha fet un rostre clar i dolç.
I si algun dia em fes escultor, a la plaça major amb gust esculpiria
el teu bust sobre marbre preciós, perquè per sempre més haguessis de viure
sense alegries ni penes,
ni sang a les venes,
ni pàtria, ni llar.
Sense veritats ni mentides,
notant com la vida
passa pel davant.
Sense ni enterros ni bodes,
ni trèvols, ni roses
i sense motius
que, per ser bona persona,
l'univers t'otorga
per continuar viu.
Writer/s: Quim Carandell
