Juraments
El meu cor només és del vent,
la meua ment del saber,
paradigmes de la història
que m'expliquen el per què
escoltant al meu voltant
impossible trobar la identitat.
Recordant qui fou ahir
la nit va vore'm plorar així.
Que no parle d'igualtat,
que altra vegada em dorma.
A l'oblit vaig relegar
la consigna llibertat.
La derrota que arrancà
de la terra un sord lament.
Cent-mil punys al meu costat
s'alçaran.
Juraments en va sempre al parlar,
promeses buides de veritat,
amb les traïcions vils vaig construir
de cendres i orgull la disfressa.
Condemnada tan sols per amor
al cruel exili del dolor.
Clandestina guardaré la rel,
amb llàgrimes seques brollarà...
El meu cor només és del vent,
la meua ment del saber,
argumente tot el que sent,
desterrant dogmes de fe.
La sang que en mi corre
per les venes cremant com foc ardent.
De les cendres tornaré,
d'un aquelarre ressorgiré.
Que no parle d'igualtat,
que altra vegada em dorma.
A l'oblit vaig relegar
la consigna llibertat.
La derrota que arrancà
de la terra un sord lament.
Cent-mil punys al meu costat
s'alçaran i a una veu cridaran...
Juraments en va sempre al parlar...
Writer/s: Josep Vidal
