Kant
Ja tinc prou amb el que tinc
Amb el que tinc ja tinc prou
Prou i massa és el que tinc
No me toques els collons
Tota la vida a recules
No som persones, som mules
Però no puc ni queixar-me
Tu si que pots bandejar-me.
Fa-fa-farta estic
Perquè tu per fotre’m me fas el buit
Jo no tinc la culpa
Que tot t’haja anat pitjor que a mi.
Deixa de mirar-te el melic
i comença a currar,
pensant-me que érem amigues
i el que veig tot són mentides.
No vull ni pensar
quantes hores he perdut amb tu
pensant que formaves part
de la meua responsabilitat.
Pensant que tot te passava era perquè tots eren roïns
i resulta que m’adone que no és aixina.
Com m’ho has pagat,
intentant fer-me sentir fatal
quantes llàgrimes de ràbia he tirat al fem
però tu mai no sabràs
que ni una gota ha xorrat
per la meua cara d’idiota que és la que a mi se m’ha quedat.
Al remat, no pots créixer sense fer ombra ningú.
Si no vols el meu esguard,
aconforma’t amb cagar-la tots els dies
comparant-te amb mi,
això t’ha tocat.
Ja tinc prou amb el que tinc,
amb el que ja tinc tinc prou
prou i massa és el que tinc,
no me toques els collons.
Writer/s: Aina Palmer
