L'admirador
Mira: tens un admirador,
que et faci gràcia o no
et riurà totes les bromes;
de la més bona a la pitjor!
I no deixis de mirar,
que aquest món no val a badar!
Que fins ara jo no em canso
de mirar el que estic mirant!
I és que sé que si no faig res,
acabaràs amb algun d’aquests
amb qui et parles i amb qui et mires....
Jo et miro... I penso...
Jo et miro... I penso...
Que quan no quedi ningú,
quan ja no pugui ni estar amb tu,
Buscaré una sortida en la foscor d’aquesta llum.
Que quan no quedi ningú,
quan cregui que ja t’he perdut,
trauràs aquella força que hi ha en tu...
I em miraràs als ulls!
I ara vine i explica’m:
qui guanyarà aquesta lluita?
Que hi ha entre el teu cor
i les ganes de venir a dir-me:
“No vull viure en la foscor,
al teu costat serà molt millor”
que prefereixes un nosaltres
que no pas un tu i jo.
I ara acostat i dona’m la mà,
que cara a cara tot és més clar!
Només has de mirar endavant...
Jo et miro... I penso...
Jo et miro... I penso...
Que quan no quedi ningú,
quan ja no pugui ni estar amb tu,
buscaré una sortida en la foscor d’aquesta llum.
Que quan no quedi ningú,
quan cregui que ja t’he perdut,
trauràs aquella força que hi ha en tu...
I em miraràs als ulls!
Que quan no quedi ningú,
quan ja no pugui ni estar amb tu,
buscaré una sortida en la foscor d’aquesta llum.
Que quan no quedi ningú,
quan cregui que ja t’he perdut,
trauràs aquella força que hi ha en tu!
