L'alba
Tenia el respirar
pur, fresc, brisa de mar.
Tenia als ulls cristall
blau verd, com l’oceà.
S’alçava amb la llum del dia,
a la cara un somriure,
somriure d’un àngel, d’un àngel.
Ballàvem fins l’alba
mirant les estrelles.
Érem dues ànimes
en un sol cos.
De forma sobtada, l’univers es fonia,
una abraçada entre tu i jo.
Vivíem teixint cada instant,
sense recances, només amb lloances.
Teníem l’aura de vida,
ens alliberava, també ens protegia
i érem lliures.
Ballàvem fins l’alba
mirant les estrelles.
Érem dues ànimes
en un sol cos.
De forma sobtada, l’univers es fonia,
una abraçada entre tu i jo.
Gaudint de cada instant,
com dues gotes d’aigua quèiem al mateix segon,
ens respectàvem i ens estimàvem
dins el nostre petit món.
Ballàvem fins l’alba
mirant les estrelles.
Érem dues ànimes
en un sol cos.
De forma sobtada, l’univers es fonia,
una abraçada entre tu i jo.
Sigues tan feliç,
segueix sent així.
Siguis allà on siguis,
segueix sent sempre així.
