L'amor més gran de tots
En secret vaig estimar-te
Vaig perdre-ho tot per tenir-te
Mar enllà vaig nar a buscar-te
Sembrant petons als teus passos.
L'amor més gran de tots,
O això ens pensàvem.
Ho havíem pogut tot
Però no el pas del temps.
Que mai no n'hi haurà prou
amb estimar-se
Fugim ben lluny d'aquí,
Abans no ens atrapi la nit.
I si mai em veus allunyar-me
Siusplau, segueix el meu rastre.
Que això tan dolç, això tan nostre,
Res ni ningú en faci cendres.
