L'arbre totsol (amb sis heptasíl·labs illa endins)
jo que només volia
les dents del mar rosegant-me el neguit
jo que només escrivia
pel vernís matemàtic del poema
i sóc aquí en aquest encreuament de cent destins
i sóc així: orfe dels déus esclau dels daus arrel de pins
saüc sorrut embat dels vents plor de raïms
un mirall buit un cop de falç mala llavor ficada endins
REPIC D’ESCLOPS I LA TRA-
MUNTANA
PRESSENTIMENTS DE LA MA-
RESELVA
i com fueteja el vent:
com els teus dits d’espart de gel i d’alabastre
i com fueteja el vent:
com els teus ulls de corb creuant el camp tan aspre
i no en saps més:
ets fet així de males herbes
i no en sé més:
vaig créixer aixins a cops de pedres
EL BULB RAQUIDI DE LA
TRISTESA
L’ALJUB CANSAT DE LA TE-
VA BOCA
la ressaca del mar i de la tristesa
la violació premeditada de les meves religions
l’espai tan verge de la pluja
i tots els noms amb què t’anomeno:
les meves mans prenyades de pluja
i tots els noms amb què tu m’oblides:
tu terra eixorca i jo dant-te pluja
COM REVERBERA LA DO-
NA MUDA
EL COR TAN BUIT DE LA DO-
NA DOLMEN
