L'intrús
Com una bufa ben donada,
un esglai que el cor et para
i enterboleix tot el futur.
Com quan et veies perdut dels pares
i a terra jeies creuat de cames.
Ara et toca fer el cor més dur.
I quan pica a la porta hauràs de córrer i empènyer fort.
Crida tothom que t'envolta que et faltarà força per fer de suport.
Reviu els moments que vares gaudir.
Viu el moment, l'avui no l'ahir.
Camina amb pas ferm, sempre mirant endavant.
Omple la copa que veies mig buida
i entrega-la a qui et mima i et cuida.
L'última carta del joc la tindràs tu.
I quan pica a la porta hauràs de córrer i empènyer fort.
Crida tothom que t'envolta que et faltarà força per fer de suport.
Malgrat la boira pas ferm i el cap ben alt.
