L'ombra del passat
Una veu que s’ha esfumat
entre amenaces d’un estat.
Ni de genolls, ni emmordassats,
quan la injustícia fa bullir la sang.
Diuen ser els primers en respectar opinions,
mentre no agitem les ments dels seus ramats,
omplint-se la boca amb lleis i constitucions.
La bala inquisidora porta el nom del desertor.
Ens voldran tornar a callar,
són els fills dels censuradors.
No han après dels seus errors,
enemics de la llibertat.
Cinquanta anys emmascarats,
de democràcia embadurnats.
Cara al sol, dignificats,
són la merda que mai ha marxat.
Sense prejudicis diuen actuar,
però si ets dissident vas néixer sentenciat.
Observa com s’allarga l’ombra del passat,
l'àguila imperial sobrevolant els nostres caps.
Ens voldran tornar a callar,
són els fills dels censuradors.
No han après dels seus errors,
enemics de la llibertat.
Ens voldran tornar a callar,
som els nets dels exiliats.
La sobèrbia els traïrà
i ho pensem aprofitar.
