L'Últim ball
Ara que ja t’ho puc dir tot,
Ara que ja res canviarà el que hem viscut,
Ara que sé que era real què teníem por de descobrir.
Que cada any que passa es fa més fàcil
Allunyar-se del què volíem ser,
Que cada espai buit que deixem passar
Es fa més i més difícil tornar.
No saps quants cops m’he imaginat que et demanava:
Podem ballar un últim cop, amb la última cançó?
I un cop més sense aquest silenci
Tornar a sentir que tot és nou.
Que hi han tantes coses entre tant soroll
Que ens diuen que no ho estem fent bé.
Dibuixant paisatges que em portin a tu
I al moment en el que no et vaig saber dir:
Que no he après amb ningú com amb tu a viatjar cap al fons,
A trencar aquest mur entre jo i tota la resta,
A trobar més atractiu allò que és més fràgil i allò que no es veu
Que tant de bo el món fos com tu,
Per aprendre a dibuixar un dibuix més senzill,
Que no fos tant fàcil oblidar el que tenim,
Oblidar perquè ho tenim,
Que el món és un lloc molt millor només perquè estem a prop.
