L'Últim Lament
Viatges que emprès
sense saber ben bé per què,
seguint els vicis del no-res
i topant-me amb tanta gent.
I ha passat tant de temps
que potser toco el terra amb els peus,
però on tinc la ment?
Ara que m’ensorro
quan tinc coses a fer
potser si reconeixeré
que res d’això se’m dóna bé.
T’ho diré només a tu
que estic instal·lat en estar perdut,
que no sé on tinc la ment.
L’últim lament.
Em construiré una casa a un arbre
i estaré bé.
On miraré de no trobar-me
i estaré bé.
