L’arribada
Sense alè, ple de tremolor
paviment mullat, crits esfereïdors
on els teus peus
deixen rastre sense por a un comiat
el camí és angost,
nord enllà.
Capa de color daurat
xopa la roba, arraulit
llàgrimes velles que ja no van al mar,
no pots creure que has arribat
si ni els ulls pots entreobrir
dóna’m la mà germà, que el futur està per descobrir
allà queden els oblidats
allà queden els enterrats
engolits per la foscor,
recomençar
renéixer entre les mans
d’aquells companys tan estranys
on cada somriure que t’han robat
torna per deixar-te anar
qui ets, d’on véns, on vas, què vols?
Sols busca un somriure
sols busca un futur
que li doni una vida i prosperitat
qui ets, d’on véns, on vas, què vols?
Faré forta l’esperança
de retruc neix un sol
s’aturen per mirar-te,
imperi fosc d’amor.
Writer/s: Still Morris/ David Pujade
