L’emperador es va posar a riure
L’emperador es va posar a riure i més perquè Tirant li va demanar llicència per anar a fer reverència a l’emperadriu i a la infanta Carmesina. L’emperador el va prendre per la mà i el va portar a la cambra on eren les dames. La cambra era molt fosca, perquè era costum d’aquells regnes de tenir les finestres tancades mentre dura el dol i aquest era el cas aleshores, que tots ploraven la mort del primogènit. Per tant, quan Tirant fou presentat i l’emperadriu digué :
-Que sigui benvingut.
Però Tirant digué que havia de creure la paraula de l’emperador en dir-li que aquella fos la seva esposa, ja que els seus ulls no podien donar-li cap mena de fe. Aleshores l’emperador manà que portessin una torxa encesa. Tirant veié una senyora amb un gran vel negre al cap que tota la cobria fins els peus. Tirant li apartà el vel i aparegué l’emperadriu. Ell li besà el peu i després la mà. Aleshores Tirant va veure un llit amb cortines negres. Las va apartar i asseguda al llit hi va veure la més bella donzella del món. Era la infanta Carmesina.
D’aquella hora ençà Tirant va ser pres d’amor. No bevia ni menjava i tots els cavallers de la seva companyia pensaren que havia caigut malalt. També la infanta va dir a una de les seves dames :
-Jo et dic que m’ha contentat més la vista de Tirant tot sol que la de tots els altres cavallers que he vist en el món.
L’emperador va fer cridar a Tirant i ell i tota la seva parentela es van abillar molt bé brocats i sedes i argenteria i així abillats anaren al palau. L’emperador el va fer passar, mentre la seva filla es pentinava i li va preguntar :
Writer/s: Núria Albó, Antoni Ros-Marbà
