L’espera
L’espera és més llarga
que la nit més boirosa,
i el temps aguditza el seu cos
i se’t clava a la mirada.
Tot és rastre d'aquells dies
que s'abismen al teu pas.
Sols el desig és infinit
en la ferida que t'inclina.
Mans en perpètua eclosió.
Límits de llum a l'horitzó.
Immortals en la foscor.
L'aventura en aquest clam.
Writer/s: Dídac Rocher
