L’estranger
–mare, i ont és l’estranger?
–molt lluny, filla, molt enllà.
–riu amunt o riu avall?
–riu avall, i amunt, també.
–és a frança, l’estranger?
–ui, no, molt més lluny, on vas!
–i tu, mare, hi has estat?
–no ho recordo. Fa molt temps.
–deu ser estrany, oi, l’estranger?
–baixa al poble i ho veuràs.
–me l’imagino cantant.
–tu, sembla que truquen, sents?
–quin trucar, sembla estranger.
–no el conec, no, aquest trucar.
–ja hi vaig jo a veure qui hi ha.
–no obris si no saps qui és.
–mare, diu que és estranger.
–ai que se n’hi voldrà anar.
–no me’l sento gens estrany.
–és estrany, jo tampoc, gens.
–mare, mare, me n’hi vaig.
–filla, adéu, que vagi bé.
Writer/s: Enric Casasses, David Fernández/ Iván Martínez
