La boira
Són prou els senyals que t'estan indicant
el teu destí final. Els tens davant.
Tu, inconseqüent conscient, de la infelicitat que condemna a la gent.
Butllofes en els peus, camines sobre brases.
Necessites més que la cremor
per trobar la raó del teu dolor.
La boira en el camí
convertirà el destí ofegant
els nostres hereus condemnats.
Són prou els senyals que t'estàs amagant
com per fer veure que no t'has tornat
hipòcrita content, de la fragilitat de veure allò evident.
Mentre caus al buit, no t'importa el viatge
i la misèria que t'ha anat omplint
d'objectius banals. No te’n lliurarà.
La boira en el camí
convertirà el destí ofegant
els nostres hereus condemnats.
Els hereus condemnats
són els fills trepitjats.
La boira en el camí
trepitjarà els teus fills;
convertirà el destí ofegant
els nostres hereus condemnats.
Els hereus condemnats
són els fills trepitjats.
