La borda
Fusta a fusta, construint
una vida que ens agrada
i que ens fa un món més coherent
amb qui som, amb què pensem.
Fusta a fusta, enllestint
quin model volem transmetre
a un futur que ara és petit,
siguent qui som i com pensem.
I no em cauen els anells
si he d’agafar cent sacs,
si he de clavar mil cargols
per construir qui som.
A un espai on no hi ha res.
I farem del nostre esforç
una llar que no es remiren
els voltors del capital,
i ja no estaré tan sola.
Que al costat tindré veïns
i veïnes que estimar
amb les quals la lluita és
molt més forta per continuar.
A un espai que estarà ple.
La utopia a cada pas,
construint-se frec a frec,
si no em trobe bé, tu em cuidaràs,
i jo a tu també.
A un espai que ja està ple.
Writer/s: Tendur
