La bromera
A la vora del mar
surant damunt l'aigua,
la bromera el cobrix
efímera i blanca.
Les ones van trencant
contra l'escullera,
venen i van sempre endavant
amb un moviment pendular.
I mentrestant vaig recordant
el que t'estimava.
Amb la mirada perduda vaig pensant.
Mentre la vesprada acaba
va pujant la marea
sota l'ocult influx de la lluna plena.
I ara es veu des de les roques
el vell far com s'eleva,
la seua llum dibuixa al cel una senda.
La brisa va portant
remors de nostàlgia.
Entre l'aroma de la sal
setembre arriba al seu final.
Quan vinga l'alba oblidaré
el que t'estimava,
però entretant continuaré recordant.
Mentre la vesprada acaba
va pujant la marea
sota l'ocult influx de la lluna plena.
I ara es veu des de les roques
el vell far com s'eleva,
la seua llum dibuixa al cel una senda.
Writer/s: Josep Vidal
