La cura
Amic meu, és caient lo sol,
Parla amb mi, lo fred ja te dol, ja el sep
Però mira-me i no tanquis los ulls.
«Roba-me una veu», me dius en mig de un plor
Futi-me un pensament de aquellos de or
Los trobaràs a la minyonia on no he tengut mai por.
Salva-me, Salva-me amic meu,
Salva-me, i tiquirriava salvau’l.
Lluna groga, lluna que és creixint
Als ulls meus tristura i llàgrimes a dins
Però lego una fulla moguda del vent
Se moieva i lego dansava en mig del vermell
Sang plena de contes i de paisatges somrients
La lluna eixiva primer que la nit
hi volguessi fermar lo pit
Fulles i vent
Llumera de lluna
Writer/s: Davide Casu
