
La fam
Any rere any, sumant, seguim endavant,
ortografia pèssima, pitjor ball,
pugem a l'escenari d'un sol salt
a la taula i al llit al primer crit.
Dos mil·lennis, dos segles i més dècades que ens queden,
jugant a la game boy fins la matinada,
la generació més ben preparada.
La fam, el desgast, sense ganes de lluitar,
caus en les urpes del capital,
el discurs feixista et convenç,
i quan te n'adones ja ets un d'ells.
Aviat fas vint-i-vuit i mira't on estàs,
algú et va voler omplir el cap ple de pardals,
treballa en el que estimes i serà com un somni.
No et creguis més mentides, desperta i espavila.
Hi vas dedicar hores, setmanes, varis mesos,
per molt que t'esforcessis no pujaven els ingressos,
és cosa del sistema, t'encisa, t'encamina,
i avui que estàs molt dèbil vas de cap a l'oficina...
Crítica lliure, rimes crítiques, ràbia enllaunada, un got reutilitzable
connexió a internet, un micro i un sampler
Hem canviat les cordes per un teclat,
el sistema sap que no li hem fallat.
La fam, el desgast, sense ganes de lluitar,
caus en les urpes del capital,
el discurs feixista et convenç,
i quan te n'adones ja ets un d'ells.
I per molt que t'enganyi el traper
No ets de carrer, ets un obrer
un més en l'escala, no som enemics,
som els vençuts i anem a per ells.
T'han enganyat, tan furtat les ganes de tirar endavant
T'han donat la fam i el lloc de treball
Calma, calma que aquí es genera pasta
Beques Repsol, porta cafès a TV3
Facis el que facis no guanyaràs diners
Jordi Cruz el dolent, esclaus cuiners
16 hores als fogons,
un somni, però un somni esclavista en el fons
Yah!
La fam, el desgast, sense ganes de lluitar,
caus en les urpes del capital,
el discurs feixista et convenç,
i quan te n'adones ja ets un d'ells x2