La gavina
D’esforç mai n’hi has posat gaire, però és ben gust veure’t volar, com qui sura enmig de l’aire.
Ni una sola desplomada, rellueixes grisa i blanca, i de bec tan esmolada.
Si t’enfonsessis, petita, i un peixet es despistés, amb ton bec se les hauria.
Més, sardinetes, ja no en pesques cap, eh bonica? Si no són les sardines enllaunades de l’abocador d’Orís. On aquells que et tracten de bruta t’hi han ben abocat.
Has canviat camions per barques, els camions de les deixalles i els illots per les teulades.
T’han tornat el mar en erm, aquell mar que sobrevolaves, un mar que abans mai s’esgotava.
Si t’enfonsaves petita, si t’enfonsaves petita et quedaven les barques.
Més ara bonica et tenim aquí a Orís, perfecta, pura i blanca, amb els peus d’aneguet enmig del vidre i el filferro, cercant trossos de carn podrida per la teva niuada.
Writer/s: Jordi Sitjes
