La Gran Ferida
La gran ferida no ha estat sempre tan gran
i cicatritza, però perdura en mi fins al final.
La meva guitarra trontolla, no està en pau
per una cançó que vaig fer de la que ara en sóc esclau.
És moment de mirar enrere,
infàmies a la carretera,
traus a la pell, mirades verges
m’acompanyaran.
La gran ferida no ha estat sempre tan ferida,
no hi havia abans tanta foscor, no esperaves pas tanta foscor.
La terra tremola quan sonen els acords
que es reflecteixen als trets del meu rostre sense cap instrucció.
És moment de mirar enrere,
infàmies a la carretera,
traus a la pell, mirades verges
m’acompanyaran.
I ara és l’hora d’afilar les eines,
traçar fugides a ciutats vermelles,
sang com a tinta i per la tinta pres,
no m’esperis més.
Writer/s: Delta Delta
