La gran festa dels cefalòpodes
Sóc una sépia que viatja pel mar
tire molta tinta quan estic mig bufat.
Ara vaig de pressa a la festa del mar
en què tot es beu i es fuma, esnifa, ieieiee…!
Caragols, medusses i eriçons de mar,
tots hem coincidit a la gran cita anual.
Mare, quina festa ens anem a muntar
cantant els Rolling, els Rolling, els Rolling, ieieiea…!
Sóc una sépia, sóc una sépia…!
Òstres i petxines i un fum de calamars
dins de la negror de la gran fossa abismal.
Tots de la maneta en un rotgle estan
i és que no paren, no paren, no paren mai de ballar.
Ei! sépies veniu ací, arrimeu-vos, arrimeu-vos,
anem a celebrar la gran festa dels cefalòpodes.
Tentacle amunt, tentacle avall,
tentacle al costat, a l'altre costat,
aleta dorsal, aleta pectoral,
un, dos, tres i…
Pasa'm la botella que li pegue un traguet,
toca la guitarra que tots junts cantarem.
Entre tanta sépia un lloguet et farem,
porta més beguda i fes-te un plisplaiet.
Moc els tentacles amunt i avall
tot girant el meu cos al compàs.
Riure i beure és el més important,
sigues sépia, polp o calamar.
No ho dubtes mai…
Tinc els tentacles ben destrossats
de ballar tota la nit igual.
Aquesta festa ha sigut brutal,
l'any que ve, l'any que ve tornarem a quedar… allí baix.
Writer/s: Tinc Ladilles
