La Llegenda del Peix Nicolau i Flordeneu
Amagat sota una vela
entre el trinquet
i el pal major d’un bergantí
dorm l’home peix
en Nicolau
Obre un ull
l’enrenou dels mariners
el fa tornar a la realitat
d’haver estat vist
de Puigpunyent
fins a Palerm
Vol sentir
que ell no és l’única llegenda
que n’hi ha d’altres
no està sol, sentir-se viu
i no només en boca dels vells mariners
Eternament
esperarà aquell navegant
que de nou relatarà
la vaga història
d’aquell gorg de Viladrau
per saber-ne més detalls
Al fons del fons del mar
la música
-És el silenci
Que acompanyarà
el Peix Nicolau
Si t’apropes al Gorg Negre
dins la font de les paitides
podràs veure un bell reflex
vés en compte que rellisca amb la humitat
és Flordeneu
Plora i riu
la renou dels vilatans
la disbauxa reprimida
l’arribada per error
d’un pescador
que cercava un vell amor
terra endins
I ja ho sent
dona d’aigua no estàs sola
la llegenda del peix home
t’acompanya, et manté viva
al fons del teu cor
al fons del fons del gorg
Té un desig
sent parlar de la sequera
aconseguir evaporar-se
que amb el vent li creixin ales
que la duguin
fins al blau més clar del mar
on neda en Nicolau
-No l’heu vista mariners?
-És llegenda, no hem vist res!
-I hem d’anar de Puigpunyent
-Fins a Palerm
-Que se’ns fa tard i el mar no espera
-No són única llegenda
-No estan sols, se senten vius!
-Al fons del mar i terra endins
Al fons del mar i terra endins
Al fons del fons del gorg la música
-És el silenci
Que acompanyarà
La Flordeneu
On mar i terra no es poden trobar
-Però som llegenda
El vent no assota
les profunditats
