La llum de l'Alba
Cantava amb desgana,
vivia amb estil,
teixia bufandes
de llana i de fil.
Pintava algun quadro
de barcos pel Nil,
gastava amb els altres
la burla subtil.
En ple mes d'octubre buscava l'abril,
quan la llum de l'Alba és llunyana i subtil.
S'amagava al bosc
entre alzines sureres,
menjava llavors
i gotetes de gebre.
Entregava el cos
com a humil recompensa,
quan veia que no
tenia res a perdre.
I, boja per fer alguna cosa important,
s’ha mort d’un infart creuant un pas de zebra,
l'han incinerat en una gran foguera,
han tirat al mar un gerro ple de cendres
i han cridat ben alt: per favor mai tornis a néixer.
Writer/s: Quim Carandell
