La llum en la nit
Te’n vares anar
amb les mans buides i el cor ferit,
ferides de viure en una societat
negra com la nit,
i et vares trobar
dins de l’abisme, i et vares dir:
«Jo vull tornar a riure, vull tornar a plorar,
jo no vull morir.»
I es va encendre per sempre al teu pit
una flama roent,
un esclat, una espira de vida
rebel i insurgent.
I amb coratge t’alçares cridant:
«No hi haurà tempesta que em pugui tombar!»
Seràs l’alegria incansable, lluitant,
la llum en la nit.
I avui has despertat
corrent entre bales, cops i crits.
Callaves i veies els dies passar,
però avui ja ets aquí.
Que avui has tornat
a escopir a la cara dels botxins,
a les seves mentides, als seus cadafals
i al seu desencís.
Brindarem, que ara ens toca a nosaltres
gaudir del present,
que serem rius de vida i combat
desbordant els carrers.
I, amb coratge, ens alçarem cridant:
«No hi haurà ningú que ens pugui trepitjar!»
Serem l’alegria incansable, lluitant,
la llum en la nit.
No pots oblidar
els dies grisos, les cicatrius:
ocell engabiat, et negaren el cant,
et daren verí.
Insubordinat,
duràs la revolta dins el pit.
Les ànsies de viure t’acompanyaran
fins al darrer crit.
Brindarem, que, en la boira,
s’estén un immens horitzó
i els estels cantaran rebel·lia
al cel dels lluitadors.
I amb coratge ens alçarem cridant:
«Segau-nos la vida, no ens fareu callar!»
Serem l’alegria incansable, lluitant,
la llum en la nit.
I vaig sortir,
el cor guarit.
I em vares dir:
«Llum en la nit.»
Writer/s: Xarxa
