La lluna
Tot va començar amb una història qualsevol
Filla d’entre dubtes i del com…
Ets tan maca i tan petita
Que cada cel et deu un tros de vida
I aquella nit que em vas venir a buscar
Quan el sol marxava enfadat
Em vas deixar el perfum entre les mans
Però no em vas dir...
Des d’on et podria observar a plena nit
Quan surts a saludar
I amagada en la lluna, vergonyosa
T’observa envejant
Que tan pura llum il·lumini
La seva secreta veritat
I com converteixes el que toques en or
A les persones en amor
I la vida la fas més maca
I com pots ser tan previsible
Dins d’una possibilitat infinita
Que abarca tot el que vols
Des d’on et podria observar a plena nit
Quan surts a saludar
I amagada en la lluna, vergonyosa
T’observa envejant
Que tan pura llum il·lumini
La seva secreta veritat
I com converteixes el que toques en or
A les persones en amor
I la vida la fas més maca
I com pots ser tan previsible
Dins d’una possibilitat infinita
Que abarca tot el que vols
Writer/s: Quiròfan
