La màgia
Ets tu, la persona que em fa sentir coses que no sé explicar
Ets tu, la persona en que no puc deixar de pensar
Junts escalarem la muntanya que ens durà a aquell lloc, on tothom és feliç i no hi ha res en que pensar
I veure les nits fonent-se com tristes espelmes davant el mar
La nostra màgia no té cap truc per revelar
I els anys aniran passant i jo veure com se’t ruen les mans fins que tot s’hagi acabat
Tu em deies coses que sovint no entenia però la màgia no s’ha acabat
Vull trepitjar les fulles i recordar el teu caminar
Les hores passen però no vull deixar de mirar-te als ulls. Puc sentir els teus pensament diguent-me que em vols més, al teu costat.
I veure les nits fonent-se com tristes espelmes davant el mar
La nostra màgia no té cap truc per revelar
I els anys aniran passant i jo veure com se’t ruen les mans fins que tot s’hagi acabat
I viatjarem fins passar l’horitzó,
demostrant que l’espai que ens ocupa és immens.
I tornar a jugar com si encara fóssim nens,
i a pesar del que ens diguin no hem de perdre la raó
I tornar a sentir aquelles papallones dins el meu malestar
La teva mirada de cop és més especial.
És com un full en blanc que no puc deixar sense rellenar, només vull estar al teu costat
I veure les nits fonent-se com tristes espelmes davant el mar
La nostra màgia no té cap truc per revelar
I els anys aniran passant i jo veure com se’t ruen les mans fins que tot s’hagi acabat
