La màquina del temps
Arrenca la màquina, és imparable.
El meu desig és una andròmina indomable
I, malgrat les pors de tota mena,
entre tots dos farem que valgui la pena.
I que sigui en pau la nostra guerra.
Bales de fang, som aigua i terra.
Com passa el temps mirant la Lluna.
Si tens amor, tens una fortuna.
No passa res, no. L’error ens guia,
així hem après a cantar aquesta melodia,
i en clau de sol, com cada dia.
Si em fas l’amor, repetiria.
Que sigui suau, fem la pau,
és la clau d’aquest frau, ja n’hi ha prou.
Tornarem a començar i de nou…
Seguirem per les veus d’ahir,
cantarem com si avui fos per sempre.
I, demà, tornarem a començar i de nou.
Suau.
Arrenca la màquina i no passa res, no contamina
perquè l’amor funciona sense gasolina.
I per un foc nou cremarem banderes,
així quan plou germinaran idees.
Refent el pont, malgrat tremoli,
canviant un món de pa sucat amb oli.
Llençant el dau a cara o creu,
farem sarau per tot arreu.
No passa res, no. L’error ens guia,
així hem après a cantar aquesta melodia,
i cantarem fort, trencarem files.
Perquè amb la sort no inclouen les piles.
Que sigui suau, fem la pau,
és la clau d’aquest frau, ja n’hi ha prou.
Tornarem a començar i de nou…
Writer/s: Marcel Lázara, Júlia Arrey
