La maquinària
La maquinària inaugura la matança,
homes i rodes quina por la mort avança.
No els hi preocupa acomiadar el món blau i verd,
de tenir cent terres més
ells farien el mateix.
El cel col·lapsa amb les fotos i les modes,
menges les sobres amb idees obstinades.
La sang que t’ha de circular per les artèries
ara només és un líquid ple de merda, mocs i flemes.
La situació colpeja amb força bruta,
sents dolor de la manera més abrupta.
Esnifes pólvora que porta el vent,
memòries d’un altre temps adquirides al moment.
Estan incòmodes no entenen el què passa,
ens fan jugar a aquest joc amb les cartes marcades.
La idea que guanyem no hi pot tenir cabuda
però la nostra lluita no es dona mai per vençuda.
Qui diu que tu no pots?
Qui diu que tu no pots?
Qiu diras ke vi ne povas? (Qui diu que tu no pots?)
Qiu diras ke vi ne povas? (Qui diu que tu no pots?)
Donen la mà amb un objectiu directe,
de la tribuna a l’escenari en un sol acte.
Exhalacions contaminades amb xampany,
polítics arrogants,
dirigents amb molta classe.
I encara que no ho sembli tenen mares,
segur que algunes d’elles són bones persones.
Ens hem immunitzat contra els seus enganys,
ja no mengem més la seva publicitat
Estan incòmodes no entenen el què passa,
ens fan jugar a aquest joc amb les cartes marcades.
La idea que guanyem no hi pot tenir cabuda
però la nostra lluita no es dona mai per vençuda.
Qui diu que tu no pots?
Qui diu que tu no pots?
Qiu diras ke vi ne povas?
Qiu diras ke vi ne povas?
