La Mar
Qui no pinta desesper
amb els voltors?
Qui no fig dels tirans
que no estimen mai,
amb vicis salats,
que obliguen a matar?
Entre emancipacions,
Pàtria és Humanitat
en el jorn anyil per horitzó!
La utopia és enllà
solca la humil mar,
ampla com les mans de llibertat.
Que ens perdonen els infants,
saps que ho he intentat,
l'antifaç de pau és ansietat,
una por,
un mar gris,
un terror,
una fi.
Per qui toquen les campanes?
Toquen per tu,
toquen per mi,
toquen per tots,
a morts.
L'alba es trenca i jo mai més
seré el d'abans
Writer/s: Lluís Vicent
