La més bonica història
He tornat a veure el món
com la més bonica història
de les coses que no són,
però al final acaben sent.
He tornat a dir el teu nom
abraçat a la memòria,
recordant com era el so
d'estimar-te eternament.
(I era) Preciós, intens.
Com una riuada d'estels.
De llum.
Somnis són.
Tornen cada nit a busca'm.
Som tu i jo.
Sé que encara et tinc al costat.
Respirant.
He brindat pel teu record
embriagant-me de l'eufòria,
de saber que no estic sol,
de sentir-te en tot moment.
(I és) Preciós, intens.
Com una riuada d'estels.
De llum.
Somnis són.
Tornen cada nit a busca'm.
Som tu i jo.
Sé que encara et tinc al costat.
Respirant.
Writer/s: Èric Vinaixa
