La nit dels ignorants
Al carrer se senten crits.
Són nens que juguen al sol, d’aquesta tarda-nit.
A les set, cada dijous, tots els veïns
salpen i busquen fugir.
Voldria ser
el rastre d’un estel fugaç;
els somnis que de nit vaig atrapar
i ser del vent.
No enfonsar-me a l’oceà:
cruel, traïdor i ple de sang.
El carrer del centre és ple:
perfums, vestits i sermons,
la nit dels ignorants.
Més enllà, entre la fosca i freda mar,
hi ha un bot que intenta trucar
a les portes del demà.
I marquem un dia més
al calendari absurd que aguanta la paret.
A les set, cada dijous, al primer crit
el blau serà el seu destí.
Voldria ser
el rastre d’un estel fugaç;
els somnis que de nit vaig atrapar
i ser del vent.
No enfonsar-me a l’oceà:
cruel, traïdor i ple de sang.
Voldria ser
el rastre d’un estel fugaç;
els somnis que de nit vaig atrapar
i ser del vent.
No enfonsar-me a l’oceà:
cruel, traïdor i ple de sang.
Voldria ser
el rastre d’un estel fugaç;
els somnis que de nit vaig atrapar
i ser del vent.
No enfonsar-me a l’oceà:
cruel, traïdor i ple de sang.
