La nit, ser jove, i la mort
Recorda aquella nit llarga,
quina por vam patir,
on la mort ens visita,
sense emportar-se la veritat.
Érem massa joves per saber,
i bojos per raonar,
les ruqueries dels anys
sense el sentit embrutat.
Només obres portes innocentment,
sense saber quins dimonis ploraran,
sense saber quins àngels cridaran.
Només excitantment sense preu cercaràs.
La mort ha tornat més tard,
sense saludar ni avisar.
Ha sabut conquerir l'enigma,
i ens ha transportat a l'abisme.
Recorda aquella nit llarga,
quina por vam patir,
on la mort ens visita,
i ja no som allà.
Writer/s: Xavier Panadès
