La peixatera
Ella que em va robar el cor
i a la presó no és tancada,
circula pel meu carrer
com si fos immaculada.
I el peix no em vol negociar
perquè diu que l’he enganyada
per un petó fraternal
a una cosina germana.
Sap el mal que em fa
sentir-la cantar
el peix d’una altra barca.
M’agafa un rampell
veure el seu taulell
ple de parroquianes.
Llucets i serrans
pops, escamarlans
bogues i palaies.
Us farà un bon preu
si també us quedeu
cloves i morralla.
Riu per sota el nas
quan em veu rondar
la seva parada.
Té un geni infernal
que intimida a tots
els que l’hem tractada.
A mi m’ha deixat
tocat i enfonsat,
amb la cua entre cames.
A la mar he renunciat
tinc la pesca abandonada.
He perdut les il·lusions
de guarnir la meva taula.
I no sé com arreglar
aquesta desgavellada.
M’ha sortit del morro fort,
i la tinc descontrolada.
Sap el mal que em fa
sentir-la cantar
el peix d’una altra barca.
M’agafa un rampell
veure el seu taulell
ple de parroquianes.
Llucets i serrans
pops, escamarlans
bogues i palaies.
Us farà un bon preu
si també us quedeu
cloves i morralla.
Riu per sota el nas
quan em veu rondar
la seva parada.
Té un geni infernal
que acollona
els que l’hem tractada.
A mi m’ha deixat
tocat i enfonsat,
amb la cua entre cames.
A mi m’ha deixat
per una altra xarxa.
Writer/s: Lluís Lozano
