La polleta d'aigua
Una galant cançoneta
jo bé vu le'n diré
n’és treta d’una minyona
filla d’un moliner.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
N’és treta d’una minyona
filla d’un moliner
que n’està acostumadeta
a tractar un traginer.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
Que n’està acostumadeta
a tractar un traginer;
son pare no ho volia
no li’n deixa dir res.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
Son pare no ho volia
no li’n deixa dir res.
-Ai pare, lo meu bon pare,
d’això no en traureu res!
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
-Ai pare, lo meu bon pare,
d’això no en traureu res!
Si de dia no hi parlo
de nit hi parlaré.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
-I si de dia no hi parlo
de nit hi parlaré.
-Mira que n’ets pubilleta
te’n desheredaré.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
Mira que n’ets de pubilleta
i te’n desheredaré.
-Els drets de la meua mare
Bé prou me’ls enduré.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
-Els drets de la meua mare
bé prou me’ls enduré,
me’n aniré a Barcelona
a servir un cavaller.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
-Me n’aniré a Barcelona
a servir un cavaller
i si el servei no m’hi agrada
cap a França aniré.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
-I si el servei no m’hi agrada
cap a França aniré.
I allà a l’entrar-n’hi de França
ja en troba al traginer.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
I allà a l’entar-n’hi de França
ja en troba al traginer.
I ja n’escriu una carta
al seu pare moliner.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
I ja n’escriu una carta
al seu pare moliner:
-Que jo ja en sóc casadeta
amb ‘quell fadrí traginer.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
-Que jo ja en sóc casadeta
Amb’quell fadrí traginer
i en els braços del meu maco
faré el que voldré.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
Writer/s: , Orquestrina Trama
