La presó de França
A la presó de França,
la vida mia, la dolça amor,
a la presó de França,
no li falten presos no.
De vint-i-vuit que n’eren,
la vida mia, la dolça amor,
de vint-i-vuit que n’eren
dictaren una cançó.
La filla del rei se’ls escolta,
la vida mia, la dolça amor,
la filla del rei se’ls escolta,
de dalt del seu balcó.
Els presos s’atalaien,
la vida mia, la dolça amor,
els presos s’atalaien,
plegaren la cançó.
Seguiu, canteu-ne presos,
la vida mia, la dolça amor,
canteu-ne la cançó,
la vida no.
El pare, lo meu pare,
la vida mia, la dolça amor,
el pare lo meu pare,
tindríeu de dar-me un do.
Ai, filla Margarida,
la vida mia, la dolça amor,
què és aquest do,
la vida no,
Ai, pare, lo meu pare,
la vida mia, la dolça amor,
les claus de la presó,
la vida no.
Ai, filla Margarida,
la vida mia, la dolça amor,
què hi tens tu a la presó,
la vida no.
Ai, pare, lo meu pare,
la vida mia, la dolça amor,
hi tinc el meu aimador,
la vida no.
Ai, filla Margarida,
la vida mia, la dolça amor,
demaneu-me tot menys això,
la vida no.
De dins del dormitori,
la vida mia, la dolça amor,
n’en treu les claus del butxacó,
la vida no.
Mentre el seu pare dormia,
la vida mia, la dolça amor,
se’n va a treure el presos,
els presos de la presó.
Sortiu, sortiu-ne presos,
la vida mia, la dolça amor,
sortiu, sortiu-ne presos,
presos de la presó.
No us atureu a França ni a Espanya,
la vida mia, la dolça amor,
no us atureu a França ni a Espanya,
ni tampoc a l’Aragó.
