La princesa prengué l’espill
La princesa prengué l’espill i va entrar a la seva cambra pensant que en mirar-lo hi veuria alguna dama pintada, però només hi va veure la seva cara reflectida. Aleshores va buscar una camisa bellament brodada perquè Tirant la portés damunt de la seva armadura, tal com era costum entre cavallers que anaven al combat, portant sempre vestida una peça de roba que els havia donat una dama o una donzella com a penyora d’amor i perquè els conhortés en les penes.
I aquesta camisa era tota de fil de seda, amb grans llistes vermelles i a les llistes hi havia tot d’àncores brodades. Les mànigues eren tant llargues que tocaven a terra, però Tirant les va plegar fins a més de mig braç i les va lligar ben lligades amb un cordó d’or, perquè no caiguessin. Quan la gent de l’imperi van veure tots aquells cavallers tan ben abillats van esclatar joiosos.
Writer/s: Núria Albó, Antoni Ros-Marbà
