La Ràdio dels Sants
La lluna il·lumina tots els meus dies.
Quan tothom s’adorm jo torno a començar
A posar tots els carrers que et guien,
Els carrers que donen nom a aquesta ciutat.
Oh, no.
Oh, mai.
Oh, mai.
El so mai se’n va.
Oh, no.
Oh, mai.
Oh, mai.
El so mai se’n va.
Mai sabràs tot el que m’has donat.
El meu cor inert, per sempre enamorat.
Les ferides de les meves mans
Desapareixen quan em fas recordar
Perquè el so
Mai se’n va,
Mai se’n va.
No pretenc deixar de ser invisible.
El teu record és tan preciós que ja em val.
La solitud que em persegueix sols es trenca
A prop de Montjuïc quan poso la Ràdio dels
Sants.
Oh, no.
Oh, mai.
Oh, mai.
El so mai se’n va.
Oh, no.
Oh, mai.
Oh, mai.
El so mai se’n va.
Mai sabràs tot el que m’has donat.
El meu cor inert, per sempre enamorat.
Les ferides de les meves mans
Desapareixen quan em fas recordar
Perquè el so
Mai se’n va,
Mai se’n va.
Writer/s: Miquel Vilella
